La solteria, que no necessàriament la soledat, és una opció vàlida i acceptada cada cop per més gent. Ja no implica marginació, ni tristesa ni abstinència sexual, ni tan sols la renuncia a reproduir-se. La tieta que cantava Serrat i de la que tantes famílies van 'aprofitar-se' ja no existeix, i els nous solters i solteres (molts prefereixen dir-se 'singles') fan vides tan trepidants que tothom les enveja. Recollim experiències d'homes i dones que s'han decidit, o s'han trobat, per la vida sense parella.
Comentarios